Anys endarrera, quan l´us de la medicina científica no estava tant avançat, la majoria de dolències s'intentaven guarir amb remeis de saviesa popular, transmesos de generació en generació per via del boca orella, amb l'enriquiment paulatí, però real, de nous coneixements que s'anaven afegint als adquirits pels nostres avantpassats, a través d'experiències positives experimentades per persones i casos concrets.
A cada casa hi havia uns remeis específics per a cada dolència: pomades, olis, herbes i flors seques, etc. recollides i preparades al temps propi de floració o més idoni de recol·lecció de cada planta. I si, pel que fos, no en tenies, la casa veïna te´n proporcionava. D' aquesta manera s' anaven esquivant les malalties quan apareixien; que també donaven guerra; encara que al ser tot més natural, menys contaminat, gens modificat genèticament,etc., crec que no hi havia tantes enfermetats i alhora cada persona concreta tenia més capacitat de resistència al no estar intoxicada per tants medicaments químics, ni de tanta porqueria que respirem i mengem.
També hi havia unes persones amb més coneixements, anomenats popularment "curanderos" , a qui la gent acudia quan la dolència sobrepassava els coneixements més elementals que tenia el poble en general.
D'aquests personatges n'hi havia de molt famosos pels seus coneixements i pràctiques curatives: d'aquestes contrades un dels que més jo he sentit a parlar és un senyor que es deia Angrill; així s' anomenava popularment.
Les plantes són una font de salud; encara que actualment es va perdent la seva utilització degut al gran augment de la medicina científica i, perquè no dir-ho, als grans interessos econòmics que les multinacionals farmacèutiques tenen en la ingent quantitat de medicaments que a nivell mundial fabriquen. Doncs és llògic que més aviat vulguin tapar i desprestigiar els efectes nètament positius i sense efectes secundaris de la medicina natural, cosa que no podem dir dels medicaments de farmàcia.
Actualment el repunt en l augment d'utilització de la medicina natural és molt important. Cada vegada més gent queda decepcionada pels grans efectes secundaris que tenen els medicaments farmacèutics i massa sovint no van a sol.lucionar l' arrel del problema, sinó més aviat a emmascarar-lo, disminuint el dolor; però
l'arrel de la dolència persisteix.
La meva humil idea és que les dues medicines haurien d'estar complementades i així podríem millorar la nostra salut.
ROSELLA
Papaver rhoeas: nom en llatí
Rosella, roella,pipiripip, gallaret,etc: noms en català
DESCRIPCIÓ GENERAL
És una planta que principalment creix en camps i vores de camins. Prefereix terres sorrenques pel seu creixement. Té una flor vermella molt vistosa, però de curta durada; encara que actualment no abunden gaire als camps sembrats, degut als insecticides que els pagesos hi tiren per matar les males herbes. Aquest sistema actual de tirar insecticides a tort i a dret, penso que ens portarà en un carreró sense sortida, perquè alhora farem desaparéixer una gran quantitat de plantes i animalons de diferents classes i espècies; i al mateix temps, que potser és el més greu, ens anem envenenant lentament. Jo pregunto: si no hi ha alguna relació en la gran abundància de malalties que patim i la ingent quantitat de materials nocius que contínuament estem llençant a l' atmòsfera i després nosaltres respirem.
PROPIETATS
- Sedant i somnífera; però lliure dels riscs del psicofàrmacs. Éstà principalment recomanada per als nens i ancians per a poder dormir millor.
- Antisussígena i expectorant. Indicada contra la tos crònica, bronquitis i atacs d' asma.
- Mal de queixals. Glopejar infusions de les seves flors calma el dolor.
.
CAMAMILLA
Matricaria chamomilla: nom en llatí
Camamilla: nom en català
Descrpció general:
Planta d' uns 30 o 40 cm. d' alçada amb bastantes flors, relativamemnt abundant. Es troba en camps i llocs concrets, on cada any creix
PROPIETATS
- Sedant i relaxant contra nervis i ansietat
- Tònic untestinal: ajuda a normalitzar el funcionament dels intestins
- Febrífuga i sudorífica: fa baixar la fabre i provoca sudoració.
- Analgèsica: principalment pel mal de cap.
- Cicatritzant: és bo rentar les ferides amb aigua de camamilla.
ARÇ BLANC
Crataegus monogyna: nom en llatí
Arç blanc: nom en català
DESCRIPCIÓ GENERAL
Arbust espinós d' uns 5 mts. d' alçada; encara que pot ser més baix o més alt. Es troba principalment en llocs humits. Té les branques plenes d' espines, per això cal anar molt en compte si es toca.
Les flors que apareixen a la primavera són blanques i amb una aroma intensa. Els fruits en forma de poms, són vermells i maduren a finals d' Agost. S' utilitzen principalment les flors i les fulles.
PROPIETATS
- insuficiència cardíaca i coronària; el problema és que l' efecte és molt lent.
- sedant per tractar l' insomni
- relaxant muscular
- també apropiat per l' ansietat i el nerviosisme
TIMÓ
Tymus vulgaris: nom en llatí
Timó: nom eb català
Descripció general:
Planta originària dels països mediterranis.
Viu normalment en terrenys calcaris i argilosos. Sobretot en llocs solejats.
Es recullen els brots amb la flor els mesos de Maig-Juny.
PROPIETATS:
- Antisèptic: el seu poder desinfectant és superior al de l' aigua oxigenada.
- Aparell digestiu: afavoreix la digestió i combat les putrefaccions intestinals.
- Expulsa els cucs dels budells.
- Expectorant i antitussiu.
- Antireumàtic: aplicat amb fregues i pegats
- Infeccions de la pell: rentar les ferides amb infusió d' aquesta flor
ROMANÍ
Rosmarinus officinalis: nom en llatí.
Romaní o romer: nom en català.
Descripció general:
És una de les plantes aromàtiques més abundants. Si sortim al bosc, fàcilment, en trobarem en diferents llocs; principalment en zones de solana amb poca humitat i abundant insolació.
És de les primeres flors que apareixen a la primavera.
És conegut de molt antic. Es diu que els faraons egipcis feien posar sobre la seva tomba un ramet de romaní per perfumar el seu viatge al país dels morts.
Propietats:
- Tonificant: retorna la vitalitat perduda a gent vella i flaca.
- Diurètic: molt indicat pels còlics renals.
- Digestiu: facilita notablement la digestió.
- Antireumàtic: bona acció antiinflamatòria.
- Cicatritzant: ajuda a curar les ferides.
SAÜC
Sambucus nigra: nom en llatí
Saüc: nom en català
Descripciói general:
Arbust que pot arribar a tenir bastanta alçada. Es troba generalment en llocs molt humits i frescs: com vores de riberes i bardissars. Moltes cases de pagès en tenen de plantats prop del mas, perquè era una flor molt utilitzada com a remei. Actualment, com passa amb la majoria de plantes, s' utilitza molt poquet. És més còmode anar a la farmàcia.
Propietats:
- sudorífic i anticatarral: s' usen principalment les flors amb infusió per tractar estats gripals i tos seca. Facilita l' expulsió de la mucositat, reduint la inflamació i congestió de les vies respiratòries.
- diurètic: l' escorsa bullida s' utilitza per tractar problemes de les vies urinàries.
- antiinflamatori: té una activitat antiinflamatòria moderada i lenta.
- antivíric: principalment front als virus de la grip tipus A i tipus B.
HERBA DE SANT JOAN
Hipèricum perforatum: nom en llatí
Herba de sant Joan, pericó, hipèric,etc: nom en català
Descripció general:
És una planta molt abundant de 30 a 60 cm. d' alçada. La flor és estrellada i de color groc.
Es troba en llocs secs: marges de camins i llocs assolelllats. Com a remei s' utilitza principalment la flor. Se' n fa un oli que és molt bon remei pels cops i torçades.
Propietats:
Us intern:
- antibacterià
- antidiarreic
- antidepressiu
- relaxant
- millora la concentració i la memòria
Us extern:
És molt important l' oli de pericó. Actualment encara s' usa, principalmnet a pagès hi ha cases que en fan i l' apliquen en els casos que creuen necessari, i per cert amb molt bona eficàcia.
Es prepara posant les flors triturades dins d' una ampolla d'oli. Es deixa 40 dies i 40 nits a sol i serena. Tot seguit es cola i es premsen les flors; es guarda en ampolletes i ja està apunt d' usar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada