La gastronomia a través del temps

Introducció als hàbits gastronòmics del SOLSONÈS a través dels temps

Quan dic a través dels temps, no vull dir de tots els temps, jo vull fer solament una pinzellada explicant els usos i costums anant enrere fins on la meva memòria m’ho permeti.

Als anys cinquanta del segle XX, Solsona i el Solsonès, estaven submergits dins una grisor absoluta tant pel que fa al paisatge com a l’economia, l’ambient social, i això forçosament incidia en la gastronomia.

Aquesta comarca era majoritàriament agrícola i ramadera, aquestes activitats permetien a la gent poder alimentar-se suficientment sense gairebé anar a comprar.
A totes les masies i cabanes (habitatges més humils) tenien un forn d'obra per fer el pa, que era la base principal de tota la diversitat gastronòmica. L'hort, on hi cultivaven tota classe de verdures i llegums. Els camps de conreu per cultivar blat, ordi, civada, blat de moro i sobre tot, patates, que desprès colgaven al terra per poder-les conservar tot l'any.
També tenien la cria de bestiar domèstic per proveir-se de carn. El porc essent el primer de tot el grup, del qual ho aprofitaven tot. La matança del porc era doncs una festa on hi participaven, veïns i familiars. La sang era per fer la botifarra negra, la cansalada, salada i penjada per adobar i acompanyar els plats de verdura. Els peus i el cap per guisar i fer escudella. La llengua per fer el donegal de la llengua, que s'embotia folrada de carn a dins el budell cec. Els budells prims per fer les botifarres amb les diferents carns, i el budell gros o cular, per fer les llonganisses, les qual es feien amb les carns més magres i amb molta cura per poder-les assecar i consumir-les durant tot l'any. Els lloms era carn de luxe i un l'assecaven salat i empebrat i l'altre el confitaven amb llard dins unes olles altes de terrissa, i es conservaven durant tot l'any. De les costelles en feien igualment el confitat amb el llard i oli d'oliva, era un plat exquisit que encara avui dia fa les delícies del qui té la sort de saber-lo fer.
El xai, i el cabrit també se'l criaven però només en menjaven en les ocasions de celebracions o festes. El pollastre era una menjar també de luxe i s'acustumava a guisar per la festa major i per Nadal que es matava el capó, (pollastre mascle capat que es cuidaba amb molta cura durant sis o set mesos i que arrivaba a pesar entre 4 i 6 quilos)
L'escudella i carn d'olla, també es resevaba per les grans ocasions, sobre tot per Nadal era obligat de fer-la. Però el dia a dia el que abundaba a les taules rurals eren les sopes de timó escaldades amb un ou, les sopes de ceba i els trumfos i col amb casalada.

Sopa de timó: ingredients; es posa a bullir aigua i una branca de timó. Dins un plat fondo s'hi posa una llesca de pa torart ben untat amb oli, all i tomàquet. Si posa un ou cru al damunt i s'escalda amb l'aigua de timó.

Sopa de ceba: Primer daurem la ceba  amb el foc ben baix,( una ceba mitjana per comensal) s'afegeix a un brou suau de pollastre i verdures i es deixa bullir 5 minuts. Posem la sopa a un vol o plat fons (a la foto s'ha fet servir un panet integral de llavors buidat) i posem una llesca de pa torrat a sobre i formatge ratllat. Ho gratinem al forn i es serveix.

Als anys 50 al Solsonès hi havia: fondes: La fonda Vilanova, fonda de cal Jalmar, Fonda Ca la Pilar, Cal Abodegó, (la única que subsisteix és Ca La Pilar),  en aquests establiments s'hi podia menjar i dormir. Hostals: L'Hostal Nou, l'Hostal del Boix, l'Hostal del Cap del Pla. Instal.lats principalment al costat de les carreteres per allotjar al viatgers,  també s'hi podia pernoctar i menjar. L'hotel Sant Roc, instal.lat a Solsona des de l'any 29. A l'època va ser un establiment de luxe, tant per la seva arquitectura i decoració com pel seu confort, en el qual s'hi hospedàven solament gent privilegiada. Actualment segueix sent un hotel encantador, gràcies a la restauració duta a terme per la família que el dirigeix, és un 4 estrelles i tampoc està a l'avast de tothom, però acull un ventall molt més ampli de públic que en els seus inicis.  És cert que la cuina d'aquest hotel ja era molt més delicada i sofisticada que als altres establiments, però no obstant seguia sent fidel als productes de la comarca sense massa estravagàncies.